El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc

El cos mort d’un jove de disset anys, vestit únicament amb un banyador vermell i unes vambes d’esport, apareix al mig d’un camp de farratge. La troballa del cadàver inicia aquest text, per a un únic intèrpret, que a través de diverses veus —com si es tractés d’un ritual d’exorcisme— ens endinsarà en aquest fet i el bellíssim paisatge rural d’un petit poble on, aparentment, mai passa res. Coneixerem alguns dels seus habitants, els secrets que s’hi amaguen i, sobretot, la figura del seu pare, en Ramis, mort fa una dècada i que esdevé una peça crucial en aquest Rashomon.

El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc va rebre, l’any 2020, el XLV Premi Born. Josep Maria Miró es va convertir en el primer autor a obtenir en tres ocasions el prestigiós guardó creat el 1970. El 2009 va rebre’l per La dona que perdia tots els avions i el 2011 per El principi d’Arquimedes. Aquesta obra forma part del Tríptic de l’epifania, integrat per tres textos per a un únic intèrpret.

Durada: 1 hora i 45 minuts

Col·loqui postfunció al vestíbul del teatre amb l'actor Pere Arquillué, moderat per Bernat Reher

Fitxa artística
Autoria: Josep Maria Miró
Direcció, disseny de llums, escenografia i composició musical: Xavier Albertí
Ajudant de direcció: Roger Vila
Intèrpret: Pere Arquillué
Cap tècnic i tècnic de llums: Toni Ubach
Tècnic de so: Uriel Ireland
Músics: Quim Reixach, Sergi Llopart, Carles Llopart i Quirze Egea
Producció executiva i regidoria: Nuri Santaló i Marta Colell
Direcció de producció: Josep Domènech
Producció: Temporada Alta
Coproducció amb el Teatre Romea